Anell dels orígens occidentals

L'antic Egipte, l'antiga Grècia i l'antiga Roma a Europa també tenien el costum de portar anells. Al segle XIV, es va fer habitual que les dones europees portéssin anells. Més tard, els anells es van convertir en una mostra de matrimoni. Els polzes generalment no es porten amb anells. Els anells s'han de portar generalment a la mà esquerra, que també és un costum acceptat per països d'arreu del món.
Es diu que la teoria bàrbara és el resultat de la interpretació de l'antic robatori matrimonial. En aquella època, els homes robaven dones d'altres tribus i els posaven manilles. Després de molts anys d'evolució, els grillons es van convertir en anells de compromís i de casament. Els homes posen anells a les dones per indicar que em pertanyen.
Els anells de la teoria del culte es van originar a partir de l'antic culte al sol. Els anells antics estaven fets de jade amb forma d'anells, que simbolitzaven la roda solar del déu del sol. Es creia que era com el déu del sol, que donava calor a la gent i protegia la felicitat i la pau humana. També simbolitzava la virtut i l'eternitat, la veritat i la fe. A les noces, el nuvi portava un anell d'or, que simbolitzava el sol ardent; la núvia portava un anell de plata, simbolitzant la lluna brillant.
Teoria pràctica: com que els governants d'Egipte tenien el costum de portar segells que representaven el poder i la noblesa amb ells en tot moment, però pensaven que era feixuc tenir-los a les mans, a algú se li va ocórrer la idea de posar-los un anell. els seus dits. Amb el pas del temps, la gent va descobrir que els petits segells dels dits dels homes eren molt bonics, així que van anar millorant-lo i va evolucionar fins a convertir-se en un accessori de dama.
Teoria del tabú: l'anell també es coneix com "anell de dit", que s'anomena "anell de dit", "anell d'arc", "nota de mà", "dit substitut" als llibres d'història. Inicialment, l'anell era una marca especial utilitzada per les concubines al palau per evitar tabús. Quan estaven embarassades o no podien apropar-se al rei per altres circumstàncies, es posaven un anell d'or a la seva mà esquerra per evitar que l'emperador els "afavorís", i normalment utilitzaven un anell de plata a la seva mà dreta. Més tard, l'anell es va transmetre a la gent i es va eliminar el seu significat original, es va considerar bonic i es va convertir en tendència amb el temps. A la dinastia Ming, Sanyu Zuibi de Du Qiong va registrar que "avui, la gent comuna utilitza or i plata per fer anells i els posa entre els dits de les dones, que s'anomenen anells". De l'anàlisi literal, la paraula "戒" té el significat de prohibició. Per tant, les dones d'aquella època portaven anells als dits no per mostrar bellesa o decoració, sinó per mostrar precaució i jugar el paper de prohibició.